Premsa

CD Borgonyà: una història, un equip

3 d'octubre de 2014

Per què a Borgonyà, a Osona, hi oneja una bandera escocesa i hi ha carrers que porten el nom d’Escòcia o Paisley? De fet, si passegem pel poble, veurem que les cases i els edificis conserven un toc britànic. I és que la colònia tèxtil de Borgonyà, construida a finals del segle XIX i encapçalada per dos germans escocesos, no només és recordada per l’elaboració del fil de cotó. També és recordada per haver portat el futbol a Osona. El CD Borgonyà és un equip que guarda una història. I per això, ens endinsem al que anomenaven ‘el poble dels anglesos’ per descobrir els orígens del futbol osonenc.

D’Escòcia a Borgonyà

Tot va començar l’any 1903 quan els germans Fabra i Puig, els impulsors d’una de les principals empreses cotoneres catalanes, es van associar amb els escocesos James i Peter Coats, nascuts a la localitat de Paisley (Escòcia). D’aquesta manera, va néixer la companyia Fabra i Coats, que posseïa una de les colònies tèxtils més majestuoses de la conca del Ter, la de Borgonyà. Església, casino, teatre, barberia, escola, oficina de correus, farmàcia, … A la colònia no hi faltava de res. Però els treballadors, tots escocesos, van demanar una altra cosa: la construcció d’un camp de futbol. Un esport que ja es practicava a la Gran Bretanya.

El secretari del CD Borgonyà, Jordi Rosanes, explica que “es jugava a futbol des que es van posar els primers totxos a la fàbrica. Al 1895 ja hi havia gent que hi jugava”. Per tant, l’equip d’escocesos de la fàbrica, que més endavant va esdevenir el CD Borgonyà, va ser el primer que va jugar a futbol a Osona, el que converteix el club en històric. “És una joia viva portar això com a estigma”, assegura Rosanes. Durant aquest temps, els diaris van batejar l’equip amb el nom de Asociación de Torelló, també conegut com ‘l’equip dels anglesos’. Tot i així, Rosanes recorda que “els escocesos diuen que els anglesos no saben jugar a futbol. S’atribueixen els mèrits”.

Els partits contra la Societat de Football de Barcelona

L’any 1985 la Societat de Football de Barcelona, que va esdevenir el FC Barcelona, va convidar a l’Asociación de Torelló a disputar un partit de futbol. D’aquesta manera, l’equip osonenc va viatjar al Velòdrom de la Bonanova el dia 25 d’abril. El diari La Vanguardia va destacar aquest matx a la seva secció ‘Notes d’esport’ per ser el primer partit a Espanya entre dos equips de localitats diferents. Hi van assistir 100 persones i va acabar amb la victòria dels barcelonins. Dies després, es va decidir repetir el partit però a Borgonyà. Es va jugar en un terreny desnivellat i enfangat, uns factors que els escosesos van aprofitar. El capità de l’Asociación de Torelló era Mr. Cochran, un dels més joves de l’equip, que va marcar tres gols. El resultat final va ser de 6 a 3.

La construcció del camp

El secretari del club, Jordi Rosanes, explica que existeixen documents de Fabra i Coats sobre la localització del camp, que encara es conserva amb herba natural i que es va construir l’any 1922. “És un dels camps més grossos de la comarca, i encara l’hem escurçat. És el primer d’herba natural que hi va haver, i també serà el darrer”, comenta. El camp té un inconvenient: les riuades. Col·locat al costat del riu Ter, ha patit diverses riuades al llarg dels anys. Malgrat tot, cal destacar el sistema de drenatge, que encara hi és, fet amb pedres. “És un dels camps que drena més bé. Difícilment s’hi pot suspendre un partit perquè xucla l’aigua molt ràpidament. Ho devia fer algun enginyer anglès, que ja coneixia com es feien els camps a Anglaterra”.

borgonya

La bandera escocesa oneja a l’antiga colònia de Borgonyà. Foto: Laura Alberch

Els catalans també s’apunten a futbol

Encara que la majoria de treballadors eren escocesos, a principis del segle XX va començar a haver-hi catalans interessats en entrar a l’equip. Amb el pas dels anys, no tots els directors ni els presidents del club van ser britànics. I tenien clar que també volien a jugadors d’aquí. En aquell moment, el futbol va ser una activitat més per complementar la formació personal dels treballadors de la colònia.

El secretari del CD Borgonyà, Jordi Rosanes, recorda una família de Mataró que volia comprar el llibre que es va elaborar l’any 1995 en motiu del centenari de la colònia. “El volien comprar perquè el seu pare va ser un dels primers jugadors catalans que va jugar al Borgonyà, barrejant-se amb els escocesos”, explica.

Tot i així, ja sigui pel control social que la fàbrica feia als seus treballadors o perquè senzillament no els interessava, la inscripció oficial del club a la Federació Catalana de Futbol no va arribar fins l’any 1942.

El camp sota l’aigua

La ubicació del camp, just al costat del riu Ter, ha estat la causa d’algun mal de cap al llarg dels anys. El 1962 va ser un any de forts aiguats arreu de Catalunya, i la colònia de Borgonyà no se’n va escapar. Com a conseqüència el riu es va desbordar i el camp de futbol va quedar inundat, totalment cobert d’aigua. Rosanes explica que “hi ha hagut altres riuades i, algun cop, el nivell de l’aigua fins i tot ha arribat a les casetes. És una zona meravellosa, però inundable. És el risc que tenim”.

A més de les riuades, el club ha passat per altres moments complicats. Per exemple, la situació econòmica. La presidenta actual, Antònia Verdaguer, explica que “hi ha hagut moments que el club estava en el punt de la ruïna. Quan jo vaig entrar, estàvem en números vermells”. Amb la venda de l’últim terreny que tenia Fabra i Coats a Borgonyà, l’empresa ja no té res que la vinculi al municipi ni al futbol. Per això, els recursos provenen del lloguer del camp de futbol i dels socis, que han anat baixant en número.

vestidors-borgonyà

L’aire escocès dels vestidors del Borgonyà. Foto: Laura Alberch

L’adéu de Coats Fabra

A dia d’avui, l’empresa que va estar durant anys a Borgonyà es diu Coats Fabra. I, durant aquest 2014, la companyia s’ha desvinculat de les últimes propietats que li quedaven al poble: la zona esportiva i un terreny muntanyós. L’any passat Coats va presentar a l’ajuntament de Sant Vicenç de Torelló una oferta de compra de 300.000 euros per un total de 500.000 metres quadrats. L’alcalde, Joan Sadurní, no hi va estar d’acord i va presentar una contraoferta.

Finalment, aquest any, l’ajuntament i Coats van arribar a un acord i Sant Vicenç de Torelló va adquirir el camp de futbol, la pista esportiva i el bar per 50.000 euros. La resta de terreny va anar a parar a mans d’un particular.

El futur del Borgonyà

“Esperem que d’aquí uns anys hi segueixi havent el club i es continui jugant a futbol”, diu la presidenta del CD Borgonyà, Antonia Verdaguer. El club només té un equip, a Quarta Catalana, i la formació d’un altre equip de futbol base no seria viable. Al poble hi ha pocs nens i alguns se’n van a equips de les poblacions del voltant, com Manlleu, Torelló o Sant Vicenç de Torelló. Però la història del club és un factor que motiva i que fa una il·lusió especial als jugadors que defensen el blanc i el negre. El Borgonyà és un dels equips històrics a Osona. “Molta gent desconeix això”, pensa Jordi Rosanes. Però també és un equip que no té com a objectiu principal aspirar a més. Només a mantenir la història i a recordar els seus orígens. I així ho demostra la seva samarreta amb les banderes catalana i escocesa. I també amb el seu lema: “des de 1895, una història, un equip”.

Publicat a la revista Onze Metres

You Might Also Like

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari