Blog

“Escriu quatre ratlles i ja ho ampliaràs”

2 de febrer de 2016

Crec que aquesta frase descriu el periodisme en l’actualitat. La rapidesa i la immediatesa és el que demana el periodisme digital. L’objectiu del mitjà és anar sempre per davant: ser el primer en fer la piulada, o la compartició de Facebook, amb un succés d’última hora. D’aquesta manera, aconsegueix més clics i més visites. Si es publica un article incomplet, inexacte o incorrecte, no passa res. La qüestió és tenir un enllaç en cinc segons. Com a conseqüència, la feina del periodista també s’accelera: redacta una peça en pocs minuts i sota pressió. És més fàcil cometre errades ortogràfiques i de picatge, com també proporcionar dades equivocades o poc concretes. I la qualitat baixa.

Com és lògic, la professió avança i canvia amb el pas del temps. El món digital té molts avantatges: interactivitat, audiovisual, nous formats per presentar la informació, proximitat… És perfecte, però tot depèn de l’ús que se’n fa. I no es pot utilitzar com a excusa per deixar enrere la qualitat. És difícil trobar els conceptes periodístics d’investigació, rigor i contrastació en un mitjà exclusivament digital, degut a la tendència de crear molts continguts a partir d’informacions d’altres mitjans i pocs de propis. La pràctica del “còpia i enganxa”, amb alguns retocs, que avui en periodisme és la feina d’editor de continguts.

Els periodistes es reinventen d’acord amb l’època i les formes de comunicació que tenen al seu abast. Personalment, quan vaig començar la carrera, no m’imaginava que exercir de periodista significava seure durant vuit hores -sovint més- davant d’un ordinador. Tot i així, després d’haver tingut aquesta experiència, segueixo pensant i tenint l’esperança que no és així a tot arreu. Els nous oficis, com el de community manager, poden ser especialitzacions i noves habilitats necessàries, però per a mi el periodisme continua comportant el contacte amb les fonts i moure’s per anar a buscar la notícia, en comptes d’esperar que les notícies sempre vinguin a tu.

En aquest sentit, és curiós observar l’evolució del periodisme a través dels llibres que es compren sobre aquest ofici. Segons un article recent de Report.cat,  els més venuts són Herramientas digitales para periodistas, Redes y periodismo, Periodisme digital o El Periodisme després de Twitter. Pel que sembla, han quedat obsoletes les obres sobre gèneres periodístics o d’història de la comunicació. També els llibres que parlen d’ètica. Significatiu.

“Viral”, el concepte que s’ha posat de moda

Un dels fenomens que, des del meu punt de vista, està acabant amb el bon periodisme és l’anomenat “viral”. Peces basades en anècdotes o fets banals, que ni tant sols es poden considerar notícia, i que cada vegada guanyen més pes en els mitjans de comunicació.  Per què? És l’entreteniment que s’estén per tota la xarxa. Les típiques caigudes amb bicicleta, bogeries de gats o històries romàntiques, són el que els lectors utilitzen per desconnectar de la realitat quan arriben a casa. I el que als mitjans els proporcionen milers de clics i visites. Potser és un problema del format digital o potser és l’excés d’informació que tothom rep cada dia. No ho sé. Però costa que un bon reportatge o entrevista tingui èxit a la xarxa, a diferència del vídeo d’un gat disfressat, quiet, a sobre d’una Roomba.

You Might Also Like

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari