Blog

La trobada secreta de Colom

29 de març de 2018

Els Reis Catòlics van escoltar el relat del primer viatge de l’almirall en una rebuda discreta al monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra

La vida de Cristòfor Colom està plena d’incògnites. Quins eren els orígens de l’almirall o qui era en realitat, són algunes de les qüestions que encara generen debat. De fet, un dels episodis més controvertits és la rebuda dels Reis Catòlics a Colom després de la descoberta del Nou Món. Ferran i Isabel el van acollir solemnement i en públic a Barcelona? O, per altra banda, es van trobar en privat al monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra?

És cert que els Reis Catòlics eren a Barcelona quan Colom va tornar a la península després del descobriment d’Amèrica el 1492, ja que tenien la intenció d’accelerar les gestions amb França per recuperar la Cerdanya i el Rosselló. D’aquesta manera, Ferran i Isabel van arribar a la ciutat a finals d’octubre. Les ferides de la Guerra Civil Catalana encara no s’havien cicatritzat i, el 7 de desembre de 1492, el pagès Joan de Canyamars va intentar matar el rei amb una espasa a les escales del Palau Reial. El març de l’any següent, quan Colom va tornar de la seva expedició, va manifestar la seva voluntat d’anar a Barcelona en el seu Llibre de Navegació. Per la seva banda, els reis van enviar una carta a l’almirall per convidar-lo a la ciutat que data del 30 de març de 1493.

Els historiadors que defensen la rebuda de Colom a Barcelona, es basen en els escrits de diversos testimonis. Es tracta del cronista Gonzalo Fernández de Oviedo, qui descriu els agraïments que li van fer els reis i el posterior baptisme dels indis. També destaca l’italià Pere Màrtir d’Anghiera, cronista de les Índies i un dels cavallers de la cort, qui explica en una carta que l’almirall va seure davant dels reis, un “suprem argument de benevolència i honor que és concedit per grans gestes”. Pel que fa al fill de Colom, Ferran, no s’ha confirmat la seva presència en la rebuda, però va ser el primer historiador de les proeses del seu pare. En el llibre Historia del Almirante don Cristóbal Colón, Ferran explica que Colom va ser rebut “…amb tota majestat i grandesa, en un riquíssim tron sota un dosser brocat d’or. Aquesta descripció apoteòsica dels fets també la narra el frare Bartolomé de Las Casas i el poeta francès Alphonse de Lamartine.

Permòdol decoratiu al claustre del monestir que estaria dedicat a Colom. Foto: L. Alberch

Sant Jeroni de la Murtra, un lloc discret

Un succés d’aquesta magnitud no es troba, sorprenentment, en cap dels dietaris oficials de Barcelona, on es registrava tot el que passava a la ciutat. Per això, ja el 1943, l’historiador badaloní J.M. Cuyàs va suggerir que la rebuda s’havia celebrat al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, enmig de la Serralada de Marina. De fet, consta documentalment que els Reis Catòlics van sojornar al cenobi l’abril del 1493, segons un document que Cuyàs va transcriure a Història de Badalona: “… vingueren los reys Don Fernando y sa muller Doña Isabel […] y manaren se fessen dos ornaments…” [sic.]. Un altre historiador del monestir, Jaume Aymar, defensa que és probable que Ferran s’hi estigués refent de l’intent de regicidi. Un altre motiu que explicaria el secretisme de la trobada, és el recel de Portugal, ja que el rei Joan II va donar l’ordre de capturar Colom i va declarar que la conquesta li pertanyia.

El monestir, construït l’any 1416, compta amb un testimoni de la possible estada de Colom: un hipotètic retrat esculpit en un permòdol del claustre. Malgrat que els materials emprats per a construir la clau de volta es puguin datar en anys anteriors al descobriment, Aymar assegura que un estudi iconogràfic i la perfecció de la cara respecte a d’altres del claustre, permeten atribuir el permòdol a l’almirall. D’altra banda, també cal destacar la tradició de les cases veïnes del monestir. Malgrat la falta de documentació, Cuyàs recull el testimoni d’algunes masies sobre el pas de Colom pel camí de Sant Jeroni de la Murtra

 

El vincle reial amb el monestir

 Els Reis Catòlics van mantenir una relació estreta amb Sant Jeroni de la Murtra. Tenien amistat amb un dels frares del monestir, Pere Benjam, i també disposen de retrats en permòdols del claustre. El rei va seguir la tradició del seu pare, Joan II, qui havia subvencionat el refetor. D’aquesta manera, Aymar explica a El monestir de Sant Jeroni de la Murtra que entre el 1489 i 1491 Ferran va ajudar en la construcció de la galeria de ponent, on avui es pot veure l’escut dels Reis Catòlics. El monestir era, en el temps que Colom va tornar del primer viatge, un estatge alternatiu pels reis. Ferran i Isabel van rebre-hi l’ambaixador de França i el rei va expedir-hi dos documents, enregistrats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Les visites reials a Sant Jeroni de la Murtra han estat nombroses al llarg de la seva història. Joan II de Catalunya-Aragó va fer-hi diverses estades, com també el seu primogènit Carles de Viana. Després dels Reis Catòlics, Carles I va visitar-lo tres vegades, on hi va planificar la conquesta de Tunis i va ordenar una pintura mural. Qui també va ajudar econòmicament el monestir va ser Felip II el maig del 1581. Un any més tard, l’emperadriu Maria, esposa de Maximilià d’Àustria i germana de Felip II, va passar pel cenobi en el seu viatge cap a Madrid després de la mort del seu marit.

Històricament no es pot precisar amb claredat en quin lloc de Barcelona els Reis Catòlics van rebre a Colom després del primer viatge. Tampoc es poden descartar altres entrevistes, ja que l’almirall es va estar a la ciutat fins a finals de maig. Tot i així, davant dels indicis que donen força a la primera trobada a Sant Jeroni de la Murtra, Aymar explica que Colom hauria explicat les fites del descobriment d’Amèrica al refetor, “sota de les quatre barres pintades al mur del fons”, la sala més noble del monestir.

 

 

Ramon Pané i el primer relat dels indis americans

Cristòfor Colom va emprendre el segon viatge a Amèrica el 25 de setembre del 1493. En aquesta nova aventura el va acompanyar un frare de Sant Jeroni de la Murtra, Ramon Pané, qui es defineix com “un pobre ermità de l’ordre de Sant Jeroni”. De fet, Colom i el monjo s’haurien pogut conèixer al monestir durant la trobada de l’almirall amb els Reis Catòlics, on els explicaria amb detall la descoberta del Nou Món.

La figura del frare és d’interès universal, ja que és considerat el primer gran estudiós dels costums americans. Ramon Pané va aprendre la llengua dels indis i va indagar en les seves creences, rituals i mètodes de guarició. El seu testimoni ha quedat reflectit en Relación acerca de las antigüedades de los indios, el primer document etnogràfic d’Amèrica i una de les obres clàssiques de l’antropologia americana.

D’altra banda, Ramon Pané també va ser el primer en batejar i adoctrinar els indis. El primer baptisme es va fer el 21 de setembre de 1496 a l’indi Guaticaba, qui va rebre el nom de Joan, i als seus germans.

 

Bibliografia

Cuyàs i Tolosa, Josep Maria. Resumen histórico del monasterio de Sant Jerónimo de la Murtra (1975)

Cuyàs i Tolosa, Josep Maria. Història de Badalona. Arts Gràfiques Duran (1975)

Cuyàs i Tolosa, Josep Maria. Llibre V dels acte capitulars dels anys 1752 a 1832 del monestir de Sant Geronim de la Murtra (1966)

Colón, Hernando. Historia del almirante. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (2006)

Aymar,Jaume. El monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1993)

Aymar, Jaume. Un retrato del Emperador Carlos I en el Monasterio de la Murtra. Dins la Revista de pensamiento y opinión. Nº 26, pp. 42-46 (1991)

Català Roca, P. Dos documents expedits per Ferran el Catòlic des de Sant Jeroni de la Murtra, dins del Butlletí del Centre d’Estudis Colombins, ns 5-6, pp 14-15

Rumeu de Armas, Antonio. Colón en Barcelona. Sevilla (1944)

Vidart, Luis. Descubrimiento del Nuevo Mundo: crònica dialogada de la commemoración secular de este grandioso desburimiento. Madrid (1893)

El Correo Catalan de 15/11/1892, p. 11, Dietari de la Generalitat extractat, per Josep Coroleu

  • Butlletí del Centre d’Estudis Colombins

Divulgació del descobriment des de Barcelona, nº 9, pp. 17-20

L’estada dels Reis Catòlics a Barcelona el 1493, nº 9, pp. 10-12

Els nous documents de Colom respecte els Reis Catòlics, nº 9, pp. 3-4

Cristòfor Colom a Sant Jeroni de la Murtra, nº 5-6, pp. 6-12

Sant Jeroni de la Murtra, Colom i fra Ramon Paner, nº 5-6, pp. 7-8

La tornada d’en Colom a Barcelona, nº 22, pp. 12-17

La vinguda de Colom a Barcelona, nº 9, pp. 15-17

Dos testimonis més de l’arribada del Descobridor a Barcelona, nº 10, pp. 24-25

La magnífica rebuda de Colom a Barcelona, segona Lamortine, nº 9, pp. 23-24

Per què els Reis Catòlics eren a Barcelona. Encaix històric, nº 9, pp. 12-15

El viatge de Cristòfor Colom a Barcelona, nº 23, pp. 13-17

Una estada de Colom a Catalunya (abril-maig 1493) inenarrable, nº 12-13, pp. 22-24

La complicitat dels Reis Catòlics en l’ocultació de l’origen de Colom, nº 3, pp. 12

You Might Also Like

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari